Són persones sense llar, la majoria de les quals viuen al carrer, no perquè vulguin. Arrosseguen històries molt doloroses, se senten soles i invisibles.

Nosaltres els duim menjar els dijous capvespre, i sentim que visitam amics nostres: en Juan, en Pedro, na Isabel, na Núria, etc. Cuinam per a ells, els proporcionam roba, però, sobretot, ens interessam pels seus problemes o bé per ajudar-los en diferents gestions. Els acompanyam, conversam i establim una relació amb ells d’igual a igual.

Molt poques de les persones sense llar tenen malalties mentals greus, no són delinqüents ni agressius. Reps més del que dones!

Molts d’ells no volen anar als albergs perquè estan massificats; s’hi exigeix una disciplina i uns horaris que, de vegades, no tots poden complir.

Anima’t i ajuda’ns a ajudar! Com?

Pots preparar menjar per a repartir o pots donar aliments per a cuinar.